• Imprimeix

Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya

Què és?

El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics.

Es tracta d’un informe independent des del punt de vista científic, d’abast català (amb les necessàries referències a context global i europeu), i que té una voluntat de màxima cobertura temàtica i de servei als diversos actors del país.

Per què?

L’objectiu del TICCC és analitzar l’estat i l’evolució recent i futura del clima a Catalunya i mantenir el caràcter pioner amb què va néixer el 2005 pel que fa a l'intent de regionalització de les anàlisis i projeccions fetes a escala mundial i europea per institucions com l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de les Nacions Unides o l'Agència Europea del Medi Ambient.

Qui l’impulsa?

El TICCC està impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC).

Qui hi ha participat?

El TICCC compta amb la participació de més de 140 autors i 40 revisors, tots ells científics i experts tècnics rellevants en la matèria procedents dels principals centres de recerca i universitats del nostre país.

Qui hi ha col·laborat?

El TICCC compta amb la col·laboració del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. L’edició i la difusió del TICCC han estat possibles gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.

Com s’estructura?

El TICCC està integrat per 24 capítols, distribuïts en 4 parts, seguits d’un epíleg jurídic on s’analitza els resultats de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic, des de Kyoto a la COP21 de París, així com el Projecte de llei de canvi climàtic que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

Accés al contingut de l'informe 

Podeu consultar l'informe complet a través d'aquest enllaç. Així mateix, podeu consultar per separat cadascun dels seus capítols a través dels següents desplegables: 

1. El balanç global de carboni i els escenaris d'estabilització del canvi climàtic. Josep Canadell Gili. 


2. Balanç de carboni: emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Catalunya. José M. Baldasano Recio.


3. Balanç de carboni: els embornals a Catalunya. Jordi Vayreda, Javier Retana, Robert Savé, Inmaculada Funes, Maria Teresa Sebastià, Eva Calvo, Jordi Catalan i Meritxell Batalla.


4. Evolució recent de la temperatura, la precipitació i altres variables climàtiques a Catalunya. Javier Martín-Vide, Marc Prohom Duran i Montserrat Busto. Col·laboradors: Josep Pascual Massaguer i Jordi Camins.


5. Projeccions climàtiques i escenaris de futur. Josep Calbó Angrill, María Gonçalves Ageitos, Antoni Barrera Escoda, Javier García-Serrano, Francisco Doblas-Reyes, Virginie Guemas, Jordi Cunillera i Vicent Altava Ortiz. 

6. Riscos d'origen climàtic. Maria del Carme Llasat Botija, Jordi Corominas, Carles García Sellés, Pere Quintana Seguí i Marco Turco. 


7. Recursos hidrològics. Josep Mas-Pla, Ramon J. Batalla, Àngels Cabello, Francesc Gallart, Pilar Llorens, Diana Pascual, Eduard Pla, Laurent Pouget, Anabel Sànchez, Montserrat Termes i Laura Vergonyós. 


8. Sistemes costaners i dinàmica litoral. Agustín Sánchez-Arcilla, Vicente Gracia, Joan Pau Sierra, Manel García-León i César Mösso. 


9. Ecosistemes terrestres. Josep Peñuelas, Jordi Sardans, Iolanda Filella, Marc Estiarte, Joan Llusià, Romà Ogaya, Jofre Carnicer, Mireia Bartrons, Albert Rivas-Ubach, Oriol Grau, Guille Peguero, Olga Margalef, Sergi Pla, Constantí Stefanescu, Dolores Asensio, Catherine Preece, Lei Liu, Aleixandre Verger, Laura Rico, Adrià Barbeta, Ander Achotegui-Castells, Albert Gargallo-Garriga, Dominik Sperlich, Gerard Farré-Armengol, Marcos Fernández-Martínez, Megan Popkin, Jennifer Albrand, Chris Wheat, Daniel Nadal, Santi Sabaté, Carles Gracia, Maria Vives, Melodia Tamayo i Jaume Terradas. 


10. Ecosistemes aquàtics continentals. Sergi Sabater, Vicenç Acuña, Ramon J. Batalla, Carles Borrego, Andrea Butturini, Marisol Felip, Emili García-Berthou, Stéphanie Gascón, Rafael Marcé, Eugènia Martí, Margarita Menéndez, Isabel Muñoz, Xavier Quintana i Francesc Sabater. 


11. Ecosistemes marins i costaners. Carles Pelejero, Joandomènec Ros i Rafel Simó.  


12. Sòls. Josep M. Alcañiz Baldellou, Jaume Boixadera i Llobet, Maria Teresa Felipó Oriol, Josep Oriol Ortiz i Perpiñà i Rosa M. Poch Claret. 

13. Sistemes agroalimentaris: agricultura, ramaderia i pesca. Maria Teresa Sebastià, Josefina Plaixats, Jaume Lloveras, Joan Girona, Nuno Caiola i Robert Savé. Col·laboradora: Rosa Llurba. 


14. Energia. Ramon Garriga i Josep Maria Serena. 


15. Indústria. Àlvar Feliu Jofre i Jaume Josa i Pons. 


16. Turisme. Rosa Maria Fraguell Sansbelló, M. Belén Gómez Martín, Joan Carles Llurdés Coit, Carolina Martí Llambrich, Anna Ribas Palom i David Saurí Pujol. 


17. Residus i recursos. Xavier Gabarrell Durany, Ramon Farreny Gaya, Xavier Font Segura, Carles Martínez Gasol, María Eugenia Suárez Ojeda, Joan Rieradevall i Gara Villalba. 


18. Salut. Xavier Basagaña, Èrica Martínez, Krijn Paaijmans i Jordi Sunyer. 


19. Transport, mobilitat i logística. Francesc Robusté i Miquel Estrada. 


20. Territori i espai urbà. Xavier Mayor Farguell, Júlia Barba Miralpeix i Clara Montaner Augé. 


21. La interacció entre els sistemes naturals i els humans en les àrees més vulnerables al canvi climàtic: sistemes muntanyosos. Marta G. Rivera Ferre, Feliu López i Gelats i Bernat Claramunt. 

 

Data d'actualització:  30.01.2017